Alta disponibilitat en hosting web: què és i com funciona

Internet no dorm. El teu negoci tampoc hauria de fer-ho.
Cada visita compta. Cada segon importa. I cada interrupció té un cost, encara que no sempre ho vegis a l’instant.
En un entorn on la competència està a un clic de distància, l’estabilitat de la teva pàgina web es converteix en un avantatge estratègic. No n’hi ha prou amb estar en línia. Cal estar sempre disponible, fins i tot quan alguna cosa falla.
Aquí és on entra en joc l’alta disponibilitat en hosting web. No com un extra tècnic, sinó com la base que sosté el teu projecte digital quan més ho necessita.
Ara sí, anem a veure-ho en profunditat.
Taula de continguts
- Introducció: per què la disponibilitat és crítica
- Què és l’alta disponibilitat en hosting web?
- Per què l’alta disponibilitat és clau per a una pàgina web moderna
- Principals causes de caigudes en un hosting sense alta disponibilitat
- Com funciona l’alta disponibilitat en hosting web
- Components clau d’una arquitectura d’alta disponibilitat
- Alta disponibilitat vs. backup: conceptes que no són el mateix
- Alta disponibilitat i rendiment web
- Alta disponibilitat, seguretat i compliance
- El paper del proveïdor de hosting en l’alta disponibilitat
- Conclusió
Introducció: per què la disponibilitat és crítica
La disponibilitat és la capacitat de la teva pàgina web per estar sempre accessible. Sense interrupcions, errors ni caigudes inesperades.
Avui els usuaris esperen accés 24/7. No importa si és diumenge o mitjanit. Si la teva pàgina web no respon en segons, se’n van.
Una caiguda pot provocar:
- 📉 Pèrdua directa de vendes
- 📊 Impacte negatiu en SEO
- ❌ Dany a la reputació
- 😡 Frustració de l’usuari
Google penalitza webs inestables. Els usuaris no perdonen errors repetits.
En 2026, el mercat espera uptime continu. No es toleren interrupcions freqüents.
Un SLA del 99 % permet 3,65 dies de caiguda a l’any. Un 99,99 % redueix aquest marge a 52 minuts.
La diferència no és petita.
Un hosting sense redundància depèn d’un únic servidor. Si aquest servidor falla:
- La pàgina web cau.
- El servei s’interromp.
- La recuperació depèn d’intervenció manual.
Sense servidors redundants, el risc és estructural i no hi ha alternativa automàtica. I el temps de recuperació pot ser llarg.
Per això l’alta disponibilitat en hosting web ja no és un luxe. És un estàndard.
Què és l’alta disponibilitat en hosting web?
L’alta disponibilitat és un model d’infraestructura dissenyat per minimitzar el downtime mitjançant redundància i automatització.
El seu objectiu és clar: mantenir la teva pàgina web en línia fins i tot davant fallades.
Definició d’alta disponibilitat (High Availability)
L’alta disponibilitat és un model d’arquitectura dissenyat per mantenir un servei operatiu fins i tot quan es produeixen fallades tècniques.
No es tracta simplement de tenir un servidor potent. Es tracta de dissenyar una infraestructura on cap component crític sigui únic.
En una arquitectura tradicional, si el servidor principal falla, la pàgina web deixa de funcionar. En canvi, en un entorn d’alta disponibilitat:
- Hi ha múltiples nodes actius.
- Les dades es repliquen en temps real.
- El tràfic pot redirigir-se automàticament.
- El sistema detecta fallades sense intervenció manual.
L’objectiu és minimitzar el downtime fins a nivells gairebé imperceptibles per a l’usuari.
Per entendre el seu abast, hem d’introduir dues mètriques crítiques:
- RTO (Recovery Time Objective): temps màxim acceptable de recuperació.
- RPO (Recovery Point Objective): quantitat màxima de dades que es poden perdre.
En un entorn de hosting alta disponibilitat:
- El RTO sol mesurar-se en segons o pocs minuts.
- El RPO tendeix a zero gràcies a la replicació en temps real.
Això marca la diferència davant solucions tradicionals.
Per això parlem d’un enfocament estructural, no d’una millora puntual.
Diferència entre disponibilitat i rendiment
Disponibilitat no significa velocitat.
- Disponibilitat = la pàgina web respon.
- Rendiment = la pàgina web respon ràpidament.
Una infraestructura robusta pot millorar ambdós, però el seu objectiu principal és garantir continuïtat.
Què significa realment “sense caigudes” en entorns web?
Quan parlem de “hosting sense caigudes”, no parlem de màgia. Parlem de disseny intel·ligent.
Cap sistema és infal·lible. El maquinari falla. El programari té errors. La xarxa pot saturar-se.
La diferència està en com respon la infraestructura.
En un entorn d’alta disponibilitat:
- La fallada es detecta automàticament.
- El node secundari ja està sincronitzat.
- El balancejador redirigeix el trànsit.
- L’usuari no percep la interrupció.
Aquest procés, conegut com a failover automàtic, pot executar-se en segons.
Per això “sense caigudes” significa realment sense interrupcions visibles, no absència total d’incidències internes.
Per què l’alta disponibilitat és clau per a una pàgina web moderna
L’alta disponibilitat servidors web protegeix la continuïtat operativa.
En un entorn digital, la fallada és inevitable. L’important és com respon el sistema.
Continuïtat del servei davant fallades de maquinari o programari
El maquinari falla. És una qüestió de temps, no de probabilitat.
Discos durs, memòria RAM, fonts d’alimentació o targetes de xarxa poden deixar de funcionar inesperadament.
En un hosting tradicional, aquesta fallada provoca una caiguda completa fins que se substitueix el component.
En una arquitectura d’alta disponibilitat:
- El sistema ja té recursos duplicats.
- L’emmagatzematge està replicat.
- La càrrega està distribuïda entre diversos servidors.
El resultat és una continuïtat operativa immediata.
La pàgina web continua funcionant mentre l’equip tècnic resol el problema en segon pla.
Això és resiliència real.
Reducció del risc de caigudes crítiques
L’alta disponibilitat de servidors web redueix:
- Interrupcions prolongades
- Pèrdues econòmiques
- Incidències greus
Protecció d’ingressos, dades i experiència d’usuari
La replicació constant evita pèrdua d’informació. La continuïtat protegeix transaccions actives.
Això és especialment crític en:
- Entorns amb dades sensibles.
- Comerç electrònic.
- Plataformes SaaS.
- Aplicacions corporatives.
Relació directa amb l’uptime i la confiança de l’usuari
L’uptime mesura el temps actiu del servei. L’uptime no és màrqueting. És mètrica.
- 99% = 3,65 dies de caiguda a l’any
- 99,9% = 8,76 hores
- 99,99% = 52 minuts
L’alta disponibilitat web permet assolir nivells superiors mitjançant disseny estructural.
Principals causes de caigudes en un hosting sense alta disponibilitat
Les caigudes en un entorn sense alta disponibilitat no són excepcionals. Són estructurals. Quan tota la infraestructura depèn d’un únic node o component crític, qualsevol incident es converteix en interrupció.
Entendre les causes més habituals ajuda a comprendre per què l’alta disponibilitat servidors web és una necessitat i no un luxe.
Fallades de maquinari
El maquinari falla. Sempre.
Discos SSD, mòduls de memòria, fonts d’alimentació o plaques base tenen una vida útil limitada. Fins i tot en centres de dades professionals, cap component físic és etern.
En un hosting tradicional:
- Un disc defectuós pot bloquejar el sistema.
- Una RAM danyada pot provocar reinicis inesperats.
- Una font avariada pot deixar el servidor fora de servei.
Si no existeixen servidors redundants, el resultat és clar: caiguda total fins a substitució o migració manual.
En una arquitectura d’alta disponibilitat web, aquesta mateixa fallada activa el failover automàtic. El node afectat s’aïlla i un altre assumeix la càrrega.
La diferència no és la fallada. És la resposta davant d’ella.
Saturació de recursos
No totes les caigudes venen per avaries físiques. Moltes venen per excés de càrrega.
Quan un servidor arriba al 100 % de CPU o RAM:
- Les peticions comencen a acumular-se.
- Augmenta la latència.
- Apareixen errors 500.
- El servei pot col·lapsar.
Això és especialment comú en:
- Campanyes publicitàries.
- Black Friday.
- Viralitzacions inesperades.
- Webs mal optimitzades.
En un entorn sense hosting alta disponibilitat, el servidor no té marge. Se satura i cau.
En canvi, una infraestructura distribuïda pot:
- Repartir càrrega entre nodes.
- Escalar horitzontalment.
- Mantenir temps de resposta estables.
Això converteix un pic de tràfic en una càrrega gestionable, no en una crisi.
Errors de software o actualitzacions
No totes les fallades són físiques. El programari també trenca coses.
Actualitzacions de sistema, pegats de seguretat o canvis de configuració poden provocar:
- Incompatibilitats.
- Reinicis de serveis.
- Corrupció temporal de processos.
- Bloqueig d’aplicacions.
En un servidor únic, qualsevol error afecta al servei complet.
En una arquitectura amb alta disponibilitat en hosting web, és possible:
- Actualitzar nodes de forma progressiva.
- Aplicar desplegaments escalonats (rolling updates).
- Provar en un node abans d’afectar la resta.
Això redueix enormement el risc de caiguda generalitzada.
A més, permet integrar pràctiques DevOps més madures sense comprometre estabilitat.
Atacs i pics de tràfic inesperats
El tràfic anòmal és una de les causes més comunes d’interrupció.
Pot venir de:
- Atacs DDoS.
- Bots massius.
- Crawlers agressius.
- Esdeveniments mediàtics inesperats.
En un servidor únic, aquest tràfic pot saturar xarxa, CPU o connexions simultànies.
En una infraestructura amb alta disponibilitat web, l’impacte es distribueix:
- El balancejador reparteix connexions.
- Els nodes absorbeixen càrrega.
- El sistema aïlla recursos si cal.
No elimina l’atac, però redueix el seu impacte operatiu.
I aquí és on el concepte de hosting sense caigudes pren sentit real: no és invulnerabilitat, és resiliència estructural.
Com funciona l’alta disponibilitat en hosting web
L’alta disponibilitat en hosting web funciona eliminant dependències crítiques i automatitzant la resposta davant fallades.
No és una millora puntual. És un disseny estructural.
El principi és simple:
Si alguna cosa falla, el sistema continua funcionant.
Però per aconseguir-ho, intervenen diversos mecanismes coordinats.
Arquitectures redundants
La base de qualsevol arquitectura de hosting alta disponibilitat és la redundància.
Redundància significa duplicar o multiplicar components crítics:
- Servidors web.
- Bases de dades.
- Sistemes d’emmagatzematge.
- Connectivitat de xarxa.
- Energia elèctrica.
La idea és clara: cap element ha de ser únic.
Per exemple, en lloc d’allotjar la teva aplicació en un sol servidor, es desplega en diversos nodes sincronitzats. Si un falla, els altres continuen atenent tràfic.
La redundància no elimina fallades.
Evita que la fallada aturi el servei.
Eliminació de punts únics de fallada (SPOF)
Un SPOF (Single Point of Failure) és qualsevol component la fallada del qual atura tot el sistema.
Pot ser:
- Un únic servidor.
- Un únic disc.
- Una única base de dades.
- Un únic balancejador.
L’alta disponibilitat consisteix a identificar aquests punts crítics i eliminar-los mitjançant redundància.
Per exemple:
- En lloc d’una base de dades, s’implementa un clúster replicat.
- En lloc d’un servidor, s’utilitzen diversos nodes actius.
- En lloc d’una única connexió de xarxa, s’empren enllaços redundants.
Eliminar SPOF no només millora l’uptime. També augmenta l’estabilitat general de la plataforma.
Balanceig de càrrega entre servidors
El balanceig de càrrega és el mecanisme que distribueix el tràfic entrant entre diversos nodes.
No només millora la disponibilitat. També millora el rendiment.
Quan arriba una petició:
- El balancejador la rep.
- Avalua quin node està més disponible.
- Redirigeix la sol·licitud.
- Supervisa l’estat dels nodes constantment.
Si detecta que un servidor no respon, el retira automàticament del pool.
Beneficis directes:
- Menor saturació per servidor.
- Millor escalabilitat horitzontal.
- Major estabilitat davant pics.
En entorns avançats, el balanceig pot ser:
- De xarxa (Layer 4).
- D’aplicació (Layer 7).
- Basat en regles intel·ligents de tràfic.
Això permet adaptar la infraestructura segons necessitats reals.
Replicació de dades en temps real
La disponibilitat no serveix de res si es perden dades.
Per això la replicació és crítica.
En una arquitectura d’alta disponibilitat web, les dades es sincronitzen entre nodes en temps real o gairebé real.
Això redueix el RPO (Recovery Point Objective) a mínims propers a zero.
Exemple pràctic:
- Un usuari fa una compra.
- La dada es guarda a la base de dades principal.
- Es replica immediatament al node secundari.
Si el node principal falla segons després, la transacció no es perd.
Hi ha diferents models de replicació:
- Síncrona (major seguretat, més exigent en latència).
- Asíncrona (més flexible, lleuger retard).
L’elecció depèn del nivell de criticitat del projecte.
Monitoratge i failover automàtic
Redundància sense automatització no és alta disponibilitat real.
El sistema ha de:
- Detectar anomalies.
- Aïllar nodes defectuosos.
- Redirigir trànsit automàticament.
- Mantenir sessions actives quan sigui possible.
Aquest procés es diu failover automàtic.
La clau està en el temps de reacció.
En una arquitectura ben dissenyada, el failover ocorre en segons.
L’usuari amb prou feines ho percep.
Components clau d’una arquitectura d’alta disponibilitat
L’alta disponibilitat no és un únic sistema. És un conjunt coordinat de components.
Perquè una infraestructura pugui oferir veritable alta disponibilitat en hosting web, cada capa crítica ha d’estar dissenyada sense punts únics de fallada.
No n’hi ha prou amb duplicar un servidor. Cal reforçar tot l’ecosistema.
Servidors web redundants
El primer pilar són els servidors web redundants.
En lloc d’allotjar la teva aplicació en un únic node, es desplega en diversos servidors actius.
Això permet:
- Repartir tràfic simultàniament.
- Aïllar nodes defectuosos.
- Escalar horitzontalment.
- Realitzar manteniment sense interrupcions.
En arquitectures avançades, els nodes poden estar fins i tot distribuïts en diferents racks o zones dins del centre de dades, reduint riscos físics.
Aquest és el nucli de qualsevol model de hosting alta disponibilitat.
Sistemes d’emmagatzematge compartit o distribuït
L’emmagatzematge és un dels punts més crítics.
Si els servidors web són redundants, però tots depenen d’un únic sistema d’emmagatzematge, aquest emmagatzematge es converteix en un SPOF.
Per això s’utilitzen:
- Sistemes SAN redundants.
- Emmagatzematge distribuït.
- Replicació en múltiples nodes.
- RAID per a tolerància a fallades de disc.
L’objectiu és garantir que:
- Les dades estiguin disponibles.
- La corrupció es minimitzi.
- La lectura i escriptura no es bloquegin davant una fallada física.
En entorns professionals, l’emmagatzematge sol tenir redundància de controladora, discos i alimentació.
Bases de dades replicades
La base de dades és el cor de moltes aplicacions.
Si la base cau, la pàgina web deixa de funcionar encara que el servidor estigui actiu.
Per això, en una arquitectura d’alta disponibilitat servidors web, s’implementen clústers de base de dades.
Hi ha diferents models:
- Replicació mestre-esclau.
- Clúster multi-master.
- Replicació síncrona.
- Replicació asíncrona.
La replicació síncrona ofereix major integritat de dades.
L’asíncrona ofereix major rendiment.
L’elecció depèn del nivell de criticitat del projecte i dels objectius de RPO.
Balancejadors de càrrega
El balancejador és el director de tràfic.
Rep totes les sol·licituds entrants i decideix a quin node enviar-les.
Funcions clau:
- Distribuir peticions.
- Detectar nodes inactius.
- Retirar-los automàticament del servei.
- Reintegrar-los quan tornen a estar operatius.
Pot operar en:
- Layer 4 (nivell de transport).
- Layer 7 (nivell d’aplicació, amb regles intel·ligents).
Un balancejador ben configurat és el que converteix un conjunt de servidors en un sistema coordinat.
Xarxa i connectivitat redundant
Un punt que moltes vegades s’oblida: la xarxa també pot fallar.
Per això les arquitectures professionals inclouen:
- Múltiples enllaços de xarxa.
- Redundància de switches.
- Diversificació de rutes.
- Alimentació elèctrica duplicada.
L’alta disponibilitat web ha de contemplar la infraestructura completa, no només el programari.
Alta disponibilitat vs. backup: conceptes que no són el mateix
Alta disponibilitat i backup no són equivalents. Són complementaris.
Un evita la interrupció del servei. L’altre permet recuperar dades després d’una pèrdua.
Confondre’ls és un dels errors més comuns en infraestructures digitals.
Diferències entre disponibilitat i recuperació
L’alta disponibilitat en hosting web se centra en la continuïtat immediata.
El seu objectiu és que el servei continuï funcionant encara que hi hagi fallades tècniques.
En canvi, un backup està pensat per a escenaris com:
- Esborrat accidental de dades.
- Corrupció d’informació.
- Ransomware.
- Errors humans.
- Desastres majors.
Podem resumir-ho així:
- Alta disponibilitat = continuïtat.
- Backup = restauració.
Si el teu servidor cau i tens HA, la pàgina web continua activa.
Si la teva base de dades es corromp i tens backup, pots restaurar-la.
Però una cosa no substitueix l’altra.
Què protegeix cada estratègia?
Per entendre-ho millor, vegem una comparació clara:
| Aspecte | Alta disponibilitat | Backup |
|---|---|---|
| Objectiu principal | Evitar interrupció | Recuperar dades |
| Temps de resposta | Segons o minuts | Hores o més |
| Protecció davant fallada maquinari | ✔️ | ❌ |
| Protecció davant esborrat accidental | ❌ | ✔️ |
| Protecció davant ransomware | Parcial | ✔️ |
| Impacte en l’usuari final | Imperceptible | Pot haver-hi downtime |
Una arquitectura professional necessita ambdós mecanismes.
Per què ambdós són necessaris en una infraestructura professional?
Imagina aquests escenaris:
Escenari 1: fallada de disc físic
Amb alta disponibilitat, el node secundari assumeix el servei. L’usuari no nota res.
Escenari 2: un administrador esborra una taula crítica per error
La infraestructura continua disponible… però les dades han desaparegut. Aquí necessites backup per restaurar.
Escenari 3: atac de ransomware que xifra dades
L’alta disponibilitat manté el sistema en línia, però les dades estan compromeses. Només una còpia segura permet recuperació neta.
Per això, quan parlem de hosting alta disponibilitat, hem d’integrar-lo dins d’una estratègia més àmplia que inclogui:
- Còpies de seguretat automatitzades.
- Retenció de versions.
- Polítiques de restauració clares.
- Proves periòdiques de recuperació.
Alta disponibilitat protegeix l’operació.
El backup protegeix la informació.
I ambdós són pilars fonamentals de qualsevol entorn professional.
Alta disponibilitat i rendiment web
Sí: l’alta disponibilitat també millora el rendiment. No perquè “el servidor sigui més ràpid”, sinó perquè evita colls d’ampolla i reparteix treball.
Quan la teva pàgina web depèn d’una sola màquina, qualsevol pic es nota. Quan hi ha diversos nodes, el sistema absorbeix la càrrega sense trencar-se.
Distribució de càrrega i millora de temps de resposta
Distribuir la càrrega significa que la teva pàgina web no es recolza en un únic servidor. Es reparteix el tràfic entre diversos nodes, amb regles clares.
Això ajuda en dos fronts:
- Evites saturacions de CPU i RAM.
- Redueixes temps de resposta en hores punta.
Exemple típic.
Tens un WordPress amb campanyes puntuals.
En un hosting sense alta disponibilitat, el pic tomba PHP o la base de dades.
En hosting alta disponibilitat, el balancejador reparteix peticions i el sistema aguanta molt millor.
Resultat: menys errors 500 i menys “la pàgina web va lenta”.
Reducció de latència en pics de tràfic
La latència puja quan un servidor es queda sense marge. I això passa més del que sembla.
Causes freqüents:
- Massa peticions simultànies.
- Consultes lentes a base de dades.
- Processos PHP bloquejats.
- Lectures/escriptures de disc saturades.
En una arquitectura d’alta disponibilitat web, l’objectiu no és només “no caure”. És mantenir temps estables fins i tot sota pressió.
Una forma pràctica de veure-ho:
- Arriba un pic inesperat.
- El balancejador envia tràfic a diversos servidors.
- La càrrega baixa per servidor.
- La latència no es dispara.
Això és rendiment sostingut.
Relació amb Core Web Vitals i experiència d’usuari
Una pàgina web estable millora l’experiència. I això es reflecteix en SEO. Core Web Vitals no mesura “si tens HA”, però sí que castiga símptomes típics:
- Càrregues lentes per saturació.
- Recursos que tarden a respondre.
- Errors intermitents que trenquen sessions.
Si la teva infraestructura evita microcaigudes i pics de latència, millores:
- La percepció de velocitat.
- La navegació sense talls.
- La conversió en moments clau.
I això, en conjunt, empeny el SEO en la direcció correcta.
Alta disponibilitat, seguretat i compliance
La continuïtat del servei també és seguretat. Una pàgina web que cau és més vulnerable, més difícil de controlar i més fàcil de comprometre.
L’alta disponibilitat servidors web ajuda a fer que la infraestructura continuï operativa fins i tot quan hi ha incidents.
Continuïtat del servei com a requisit de seguretat
Seguretat no és només evitar intrusions. També és assegurar que el servei funciona.
Pensa en aquests escenaris:
- Atac DDoS que satura el servidor.
- Fallada després d’una actualització crítica.
- Corrupció d’un procés que deixa el servei inestable.
En un hosting sense redundància, l’impacte és directe: caiguda o degradació dràstica.
En servidors redundants, el sistema pot aïllar el node afectat i mantenir el servei.
Clau: tu continues tenint control mentre resols l’incident.
Relació amb ENS, ISO 27001 i bones pràctiques
Els marcs de seguretat valoren la resiliència. No n’hi ha prou amb “estar protegit”. Cal poder operar davant fallades.
En la pràctica, bones pràctiques de compliance solen exigir:
- Monitoratge.
- Gestió d’incidents.
- Continuïtat operativa.
- Capacitat de recuperació.
L’alta disponibilitat encaixa com a peça natural dins d’aquest enfocament. Especialment en projectes on l’uptime és crític o hi ha dades sensibles.
Alta disponibilitat com a part del disseny segur d’infraestructures
La seguretat moderna es dissenya per capes. I la disponibilitat és una d’elles.
Una estratègia sòlida combina:
- Alta disponibilitat per evitar interrupcions.
- Backups per recuperar dades.
- Hardening per reduir la superfície d’atac.
- HTTPS per protegir el tràfic.
Perquè sí: si la teva pàgina web està “sempre en línia”, però viatja sense xifratge, estàs deixant una porta oberta.
El paper del proveïdor de hosting en l’alta disponibilitat
L’alta disponibilitat no és només tecnologia. És operació. Pots tenir bona arquitectura en paper i fallar en la pràctica.
Aquí és on el proveïdor de hosting marca la diferència.
Infraestructura gestionada i monitoratge 24/7
L’alta disponibilitat requereix vigilància constant. No n’hi ha prou amb dissenyar una arquitectura amb servidors redundants. Cal supervisar-la en temps real.
Una infraestructura de hosting alta disponibilitat no funciona en pilot automàtic. Funciona perquè hi ha sistemes i persones vigilant contínuament.
Una arquitectura professional necessita:
- Monitoratge de serveis crítics (web, base de dades, xarxa).
- Alertes automàtiques per llindars i comportaments anòmals.
- Observabilitat avançada de logs, mètriques i esdeveniments.
- Escalat intern davant incidències.
- Resposta humana quan la situació ho requereix.
La clau no és només detectar l’error. És detectar-lo abans que afecti l’usuari final.
Per exemple, un augment anòmal de CPU o una latència creixent a la base de dades pot indicar un problema imminent. Si s’actua a temps, el servei ni tan sols arriba a degradar-se.
A cdmon tenim un equip d’operacions monitorant la infraestructura 24/7, supervisant serveis crítics i reaccionant davant qualsevol anomalia. Pots conèixer com treballem la seguretat i l’estabilitat des de la nostra secció de seguretat i certificats SSL, on expliquem com protegim i vigilem els entorns dels nostres clients de manera contínua.
Perquè l’alta disponibilitat no és només arquitectura. També és operació constant i control actiu.
Automatització de detecció i commutació per error
El failover manual arriba tard. L’alta disponibilitat es basa en l’automatització.
Un entorn professional detecta:
- Nodes caiguts.
- Serveis que no responen.
- Errors repetits.
- Problemes de xarxa.
I executa accions com:
- Treure el node defectuós del pool.
- Redirigir el trànsit als nodes sans.
- Mantenir les sessions tan estables com sigui possible.
- Notificar l’equip tècnic.
Això és el que converteix la “redundància” en alta disponibilitat real.
Suport tècnic i resposta davant incidències
El suport forma part de l’arquitectura. Especialment en moments crítics.
Pots tenir servidors redundants i balancejadors avançats. Però quan es produeix una incidència real, el que marca la diferència és la capacitat de resposta.
En un entorn d’alta disponibilitat en hosting web, la gestió d’incidències ha de ser ràpida, estructurada i professional.
Quan hi ha una incidència, necessites:
- Diagnòstic tècnic immediat.
- Comunicació clara i transparent.
- Accions correctives coordinades.
- Mesures preventives per evitar recurrències.
- Seguiment posterior i anàlisi de la causa arrel.
Aquí és on el concepte de hosting sense caigudes es redefineix.
No es tracta de prometre que mai hi haurà errors. Es tracta de demostrar com es gestionen quan apareixen.
Un proveïdor seriós ha d’oferir:
- Suport tècnic 24/7.
- Escalat intern a l’equip d’operacions.
- Protocols clars d’actuació.
- Temps de resposta definits.
A cdmon comptem amb assistència tècnica 24/7 i un equip preparat per intervenir davant qualsevol incidència. Si necessites contactar amb el nostre equip o conèixer com treballem l’atenció tècnica, pots fer-ho des de la nostra pàgina de contacte.
Perquè l’alta disponibilitat no acaba en la infraestructura. Comença realment quan alguna cosa falla i cal actuar.
Conclusió
L’alta disponibilitat en hosting web ja no és un extra. És una expectativa bàsica del mercat.
Dissenyar pensant en els errors és professional. Ignorar-los és arriscat.
La combinació de:
- Servidors redundants.
- Balanceig de càrrega.
- Replicació contínua.
- Monitoratge constant.
Permet oferir un veritable hosting sense caigudes.
La pregunta no és si alguna cosa fallarà. La pregunta és: la teva infraestructura està preparada per continuar funcionant quan passi?
Perquè en el món digital, estar online no és opcional. És imprescindible.