Com saber si una oferta de col·laboració és una estafa

Si publiques contingut a Instagram, TikTok, YouTube o qualsevol altra xarxa social, és possible que tard o d’hora rebis un missatge semblant a aquest:

“Hola! Ens encanta el teu contingut i creiem que encaixes perfectament amb la nostra marca. Volem enviar-te productes gratis i pagar-te per col·laborar amb nosaltres.”

I sí, pot ser que una marca s’hagi fixat en tu. Però també pot ser que no.

Les falses ofertes de col·laboració utilitzen noms i logotips d’empreses reals per intentar aconseguir diners, dades personals o accés als teus comptes. De fet, organismes com INCIBE ja han alertat de falses ofertes que arriben a través de WhatsApp, Telegram i missatges privats a xarxes socials.

La bona notícia és que hi ha diverses coses que pots comprovar abans d’acceptar.

Abans d’emocionar-te amb la col·laboració, comprova qui t’escriu

Que el perfil tingui el logotip d’una empresa no significa que pertanyi a aquesta empresa.

Un compte fals pot copiar fotografies, descripció, publicacions i fins i tot el nom d’una marca per semblar autèntica.

Mira el perfil amb calma

Comprova:

• El nom d’usuari exacte.
• Quan va començar a publicar.
• Si les seves publicacions semblen coherents.
• Si la marca enllaça aquest compte des de la seva web oficial.
• Si té altres xarxes socials i coincideixen entre elles.

Els seguidors o el nombre de publicacions poden donar-te pistes, però no són una prova definitiva. També es poden comprar seguidors o copiar publicacions d’un compte real. Un compte aparentment perfecte també pot ser fals.

Comprova el correu electrònic

Si la conversa passa al correu electrònic, no et fixis únicament en el nom que apareix com a remitent.

Imagina que reps un correu de:

colaboraciones.formaler@gmail.com

El nom pot dir “Formaler Collaborations”, tenir un logotip perfecte i una signatura professional. Però això no demostra que Formaler hagi enviat el missatge.

Una empresa pot utilitzar diferents adreces per gestionar col·laboracions, per la qual cosa un Gmail tampoc demostra per si sol que existeixi una estafa. L’important és comprovar si aquesta adreça està realment vinculada amb l’empresa.

Si reps un missatge des d’un domini corporatiu, fixa’t a més en petits canvis:

@marca.com
@marca-collabs.com
@marcca.com

A simple vista poden semblar iguals.

I compte: fins i tot l’adreça del remitent pot falsificar-se mitjançant email spoofing. Aquesta tècnica permet fer que un correu sembli enviat des d’una adreça legítima, encara que en realitat procedeixi d’una altra persona. És a dir, pots veure el nom i el correu d’una marca coneguda com a remitent i, tot i així, el missatge no haver estat enviat per ella.

Busca a la persona que diu estar contactant-te

Si algú es presenta com:

“Laura, Influencer Marketing Manager de X”

busca-la.

Pots comprovar la web de l’empresa, LinkedIn i altres fonts públiques per veure si aquesta persona existeix i realment treballa allà.

Però hi ha un detall important: trobar la Laura a LinkedIn tampoc confirma que estiguis parlant amb ella. Un estafador pot utilitzar el nom d’una empleada real.

Per això, si tens dubtes, fes un pas més.

Contacta tu amb la marca

Busca la pàgina web oficial de l’empresa i utilitza les dades de contacte que trobis allà, no el telèfon, correu o enllaç inclòs en el missatge sospitós.

Pots preguntar alguna cosa tan senzilla com:

“He rebut una proposta de col·laboració d’aquesta adreça. Podeu confirmar-me si pertany al vostre equip?”

És una de les formes més fiables de comprovar una col·laboració. La FTC recomana precisament confirmar l’oferta directament amb l’empresa utilitzant informació de contacte obtinguda per una altra via.

Busca l’oferta a Google

Abans de respondre, dedica dos minuts a buscar:

nom de la marca + col·laboració estafa
nom de la marca + influencer scam
correu del remitent + estafa

Fins i tot pots copiar entre cometes alguna frase especialment cridanera del missatge.

Si el mateix text ha arribat a centenars de persones, és possible que trobis ràpidament comentaris, publicacions o avisos d’altres víctimes.

Compte si has de pagar per “col·laborar”

Aquesta és probablement una de les senyals d’alarma més clares.

T’ofereixen 500 € per crear dos vídeos, però abans has de pagar 30 € de despeses d’enviament. O comprar el producte i et prometen retornar-te després els diners.

No totes les campanyes funcionen igual i existeixen acords on el creador compra o prova determinats productes. Però si una suposada col·laboració molt atractiva comença exigint-te diners, investiga-la especialment bé.

Desconfia encara més si et demanen realitzar pagaments mitjançant:

• Targetes regal.
• Criptomonedes.
• Transferències a particulars.
• Plataformes de pagament desconegudes.

Una col·laboració hauria de deixar clar des del principi què rebràs, què has de fer i quines són les condicions.

No comparteixis més dades de les necessàries

Per tancar una col·laboració real poden acabar sent necessaris determinats dades administratives o de facturació. Això no significa que hagis de proporcionar-los només rebre un DM.

Una suposada marca no hauria de necessitar la teva contrasenya d’Instagram, codis de verificació, PIN de la targeta o credencials de correu per contractar-te.

Si t’envien una pàgina per “iniciar sessió amb Instagram” o “verificar el teu compte”, no introdueixis les teves dades sense comprovar primer on estàs.

Podries estar davant d’un intent de phishing dissenyat per robar l’accés a les teves xarxes socials.

No obris arxius o enllaços sense comprovar-los

“Aquí tens el briefing”.
“Descarrega el contracte”.
“Entra a la nostra plataforma per acceptar la campanya”.

Tots semblen motius perfectament normals per enviar-te un enllaç o arxiu. I precisament per això funcionen tan bé com a esquer.

Abans de fer clic, comprova el domini al qual porta l’enllaç. Si no el reconeixes, busca la web de l’empresa pel teu compte.

I recorda una cosa important: que una web tingui https:// i aparegui el cadenat no significa automàticament que sigui legítima. HTTPS protegeix la connexió amb aquesta pàgina, però una web creada per fer phishing també pot utilitzar-lo. Per entendre millor què garanteix i què no, pots consultar el nostre article sobre què és un certificat SSL i per què el necessites.

Les presses també són un senyal d’alarma

“Necessitem confirmació avui.”
“Només queden dues places.”
“Envia’ns les teves dades durant la pròxima hora.”

Una campanya real pot tenir dates límit. L’estrany és que no et permetin comprovar res, fer preguntes o llegir les condicions.

La pressió busca que prenguis una decisió abans de pensar.

Si una oferta deixa d’existir perquè has necessitat deu minuts per comprovar qui t’escriu, probablement no era una oportunitat que volguessis acceptar.

Checklist: comprova una col·laboració en 2 minuts

Abans de dir que sí, fes aquest petit control:

Comprova	Tot bé?
El perfil sembla realment vinculat amb la marca?
Has comprovat l’adreça completa del correu?
La persona que et contacta existeix?
Pots confirmar la proposta per un canal oficial?
Has buscat el missatge o remitent a Internet?
Les condicions de la col·laboració estan clares?
No et demanen diners per avançat?
Els enllaços i arxius semblen legítims?
No et demanen contrasenyes o codis d’accés?

Si diverses respostes et generen dubtes, no continuïs endavant fins a verificar l’oferta.

I si ja has caigut en una falsa col·laboració?

No esborris immediatament la conversa.

Guarda missatges, correus, noms d’usuari, adreces web, rebuts i captures de pantalla. Poden servir-te com a proves.

Després, segons el que hagi ocorregut:

• Canvia les contrasenyes que hagis pogut comprometre.
• Activa l’autenticació en dos passos.
• Contacta amb el teu banc si has facilitat informació financera o realitzat algun pagament.
• Informa la marca que està sent suplantada.
• Denuncia i bloqueja el compte a la plataforma.
• Si necessites ajuda, pots contactar amb la Línia d’Ajuda en Ciberseguretat 017 de INCIBE.

I si han aconseguit entrar en algun dels teus comptes, actua com més aviat millor. Com més temps mantinguin l’accés, més possibilitats tindran de canviar les teves dades, contactar amb els teus seguidors o utilitzar la teva pròpia identitat per enganyar altres persones.

Una bona col·laboració comença sabent amb qui parles

Rebre la teva primera proposta d’una marca fa il·lusió. I no necessites convertir cada missatge en una investigació policial.

Només acostumar-te a parar un moment abans de fer clic, pagar o compartir informació.

Comprova el perfil, busca la persona, revisa el correu i, quan alguna cosa no quadri, pregunta directament a la marca.

Al final, cuidar la teva presència a Internet també significa decidir en qui confies i protegir tot el que estàs construint en línia. A cdmon creiem que tenir el control de la teva identitat digital és una part fonamental de tenir un espai propi a Internet.

També pot semblar una oferta de feina

Aquest tipus d’estafa no es limita a les col·laboracions amb marques. També existeixen falses ofertes de feina dirigides a persones que tenen un perfil públic a LinkedIn.

El missatge sol estar molt cuidat: menciona la teva experiència, assegura que han trobat el teu perfil a LinkedIn i presenta una oportunitat que sembla feta per a tu. Després, poden demanar-te que continuïs la conversa per WhatsApp o Telegram, que descarreguis un arxiu, que accedeixis a una plataforma o que comparteixis dades personals i bancàries.

Que el missatge inclogui informació real sobre tu no demostra que l’oferta sigui legítima. Aquests dades poden haver-se obtingut directament del teu perfil públic.

Per comprovar-la, segueix els mateixos passos que davant d’una col·laboració:

• Revisa acuradament el domini del correu.
• Busca la persona que diu treballar a l’empresa.
• Comprova si la vacant apareix a la web oficial.
• Contacta amb l’empresa utilitzant un canal trobat per tu.
• No descarreguis arxius ni comparteixis documentació fins a verificar l’oferta.